Des del final de les guerres civils i conflictes mundials que van assolar Europa durant el segle XX, i que generaren milers de víctimes de la repressió, l’impuls de les polítiques de Memòria Democràtica s’ha convertit en un deure moral indispensable per neutralitzar l’oblit i evitar la repetició dels episodis més tràgics de la nostra història més recent. Necessàriament, les polítiques públiques en matèria de Memòria Democràtica han de recollir i canalitzar les demandes de la societat civil, incentivar la participació ciutadana i la reflexió social i reparar i reconèixer la dignitat de les víctimes de tota mena de violència fanàtica, com l’exercida contra les persones que defensaren el model democràtic de la Segona República i que foren perseguides i eliminades durant la Guerra Civil i la Dictadura del General Franco.
Pel que fa a l’Estat Espanyol, i molt especialment pel cas de Mallorca, hem fet tard i no sempre s’ha aconseguit restablir, en tots els sentits, el patiment de les víctimes de la repressió de la Guerra Civil Espanyola. Ara bé, en aquest camí que no ha estat gens fàcil, hi hagut entitats, col·lectius i persones que han jugat un paper fonamental i s’hi han compromès des del primer moment. A Porreres, em refresc a l’agrupació PSM-Entesa Nacionalista de Porreres (ara MÉS per Porreres) que a partir dels anys 90, agafà el relleu d’alguns porrerencs que enmig del silenci de la Transició Democràtica havien començat alçar la veu. Volien conèixer el que havia passat durant la Guerra.
A finals del 2002, l’entitat nacionalista va posar en marxa el cicle d’activitats Recuperam la història, enriquim el nostre futur organitzant conferències, taules rodones i cine fòrum amb una intenció clara de donar a conèixer la història real del nostre poble i parlar d’uns fets i unes persones que varen ser injustament oblidades, únicament perquè es varen comprometre amb els ideals democràtics que representava el govern de la Segona República. Sens dubte, fou una passa molt encertada. Anys després, decidiren fer una passa més, recordar públicament els porrerencs assassinats durant la Guerra i a totes les víctimes assassinades darrere La Creu. Una decisió valenta, feta sense renou, ni gaire suport. Un homenatge que, amb el temps, es va consolidar fins el punt de convertir-se en un acte institucional de recordança a les víctimes de la repressió.
De llavors ençà, el procés de recuperació de la memòria democràtica a Porreres es va anar consolidant gràcies a la insistència, el consens i el respecte de partits polítics, Ajuntament, historiadors, associacions com l’Agrupació Cultural que per mitjà de la seva revista Llum d’Oli, es va fer ressò d’articles, opinions i actes relacionats amb la història de la Guerra. Un fet molt important que també cal recordar és el suport i compromís dels familiars dels porrerencs represaliats que ens obriren les portes ca seva i compartiren documentació, fotografies i testimonis amb els quals vàrem poder posar cara i ulls a la terrible repressió. Tot plegat va fer aplanar el camí per aconseguir una fita històrica i gens fàcil: la proclamació de Climent Garau Juan com a Fill Il·lustre de Porreres en representació de totes les víctimes de Porreres i de les seves famílies. Encara record el dia de la festa de l’estimat batle Marió quan un familiar em va dir: «Després de molts d’anys, a la fi puc conèixer el meu padrí».
Una vegada recuperada la seva memòria, hi havia motius més que sobrats d’orgull i exemple per fer una passa més, realment complicada: obrir les fosses del cementeri de Porreres. Era necessari recuperar les persones que foren assassinades i ocultades. Aquesta iniciativa fou possible gràcies a l’aprovació, per unanimitat de tots els partits polítics de l’arc parlamentari balear, de la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme, que, també és bo dir-ho, comptà amb el suport de la representació municipal als ajuntaments d’arreu de les Balears.
Les exhumacions del 2016 i 2021, realitzades per l’equip d’Aranzadi, han possibilitat la recuperació de 93 víctimes de la repressió. Una xifra molt important, que corrobora el cementiri de Porreres com un dels centres d’eliminació més destacats de la Guerra Civil a Mallorca. Les 44 víctimes de la recent intervenció eren homes d’entre 20 i 50 anys, eren picapedrers, mestres d’escola, jornalers, farmacèutics, polítics, però, per damunt de tot, eren persones progressistes i d’esquerres. Els seus botxins ocultaren el seus cossos, desitjaven que no quedés cap rastre d’ells, quasi ho aconseguiren. Hem d’estar molt satisfets per tot el que s’ha aconseguit. La nostra feina i compromís ha possibilitat que es recuperin moltes víctimes de la repressió i que, de qualque manera, tornin a ser ben presents dins la nostra societat. Crec que és necessari afegir que em sent ben orgullós dels veïnats de Porreres perquè han entès la necessitat d’aclarir els fets i ajudar a les famílies a trobar els que varen desaparèixer els anys de la Guerra. Vull agrair també la col·laboració dels propietaris de les sepultures que han estat desmuntades, sé que no ha estat una decisió fàcil. Al mateix temps, vull agrair la comprensió, el respecte i la normalitat amb què s’ha duit a terme el procés d’exhumació.
La recuperació de la memòria històrica i democràtica és un element importantíssim per fomentar una ciutadania oberta, inclusiva, plural i plenament conscient de la seva pròpia història i dels seus personatges. Per tant, deman una passa més. És imprescindible crear un centre d’interpretació que ha de tenir com objectiu donar a conèixer la Segona República a Mallorca i les Illes Balears, la Guerra Civil i la repressió. Un espai de memòria i de coneixement històric on es puguin recollir exposicions itinerants, projecció d’audiovisuals, filmació de testimonis de familiars, objectes trobats a les exhumacions de les fosses, fotografies, etc. I aquest espai, hauria d'estar ubicat al nostre poble, a Porreres.
Necessàriament, aquest espai de divulgació i memòria ha de ser innovador, ha d’utilitzar tecnologies d’avantguarda, ha de ser atractiu per al visitant i ha d’arribar a un ampli ventall de públic (universitaris, estudiants de centres de secundària, escoles, persones en general). El visitant del centre no només ha de ser capaç d’entendre i interpretar el moment històric que es mostra, sinó que ha de sentir que es trasllada a una altra època i, d’alguna manera, ha de reviure les experiències de les persones que van patir la Guerra Civil. Ara bé, el centre d’interpretació no només ha de permetre obrir un ventall de possibilitats de cara al turisme i a la ciutadania, sinó que ha de ser un símbol que ha de posar en valor la preservació de la memòria històrica i a totes aquelles persones que lluitaren per una democràcia plena, molts dels quals hi perderen la vida. Només d’aquesta manera s’aconseguirà que tot un poble s’involucri en la seva protecció, conservació i estimació. Com hem dit abans, és un deure moral indispensable per neutralitzar l’oblit i evitar la repetició dels episodis més tràgics de la nostra història més recent.
