Segons l’ONU la principal causa de mort de les dones d’entre 15 i 44 anys d’arreu del món és l’assassinat per part de la parella o la exparella, és a dir, moren més dones en aquestes edats assassinades per homes que a causa de qualsevol malaltia o accident. Altres fonts contrastades ens expliquen també com el 82 % de les violacions a dones són realitzades per homes que coneixen la víctima o que a Catalunya per exemple, es denuncia una agressió sexual cada 13 hores, un abús sexual cada 11 hores, i que de totes aquestes, en un 96% dels casos les denunciants són dones i en un 100 % dels casos, els agressors són homes –comptant que aquestes dades no contemplen totes les que no es denuncien. També s’ha determinat que les dones destinen 23 hores la setmana a les tasques domèstiques per contra de les 7,6 hores que hi destinen els homes, dels quals un 51 % no fa cap tasca i un 21 % en fa només una. Per altra banda, el 75 % de les adolescents i el 68 % dels adolescents creuen que una persona que et maltracta et pot estimar alhora1. Crec que amb aquestes dades ningú pot posar en dubte com de necessària és l’elaboració del Pla Estratègic d’Igualtat de Porreres i la importància que té que aquest sigui valent i aspiri a generar una transformació social profunda, més enllà de confeccionar un document amb bones intencions però buit de contingut.
Per començar, crec que la base d’aquest pla hauria de ser un feminisme lliure d’estereotips i prejudicis, un feminisme que vagi de la ma amb altres lluites com puguin ser l’educació i la sanitat gratuïtes, la justícia mediambiental o l’antiracisme, de manera que vagi més enllà del feminisme neoliberal sent així inclusiu: dones treballadores, migrants, cisgènere, transgènere, de gèneres no normatius, racialitzades, joves, grans, amb diversitat funcional... Sempre a la recerca de llibertat i justícia per a tothom. Crec que aquesta és la línia que ens va empènyer a les companyes de MÉS per Porreres a fer una sèrie de propostes i valoracions de millora d’aquest Pla d’Igualtat, que vàrem entregar per registre a l'equip de govern i a la Comissió d'Igualtat de l'Ajuntament.
Una qüestió que crèiem important era reflectir en aquest Pla la diversitat de gèneres de manera que fos un document inclusiu on s’hi veiés representat el conjunt del municipi. Partim doncs de la diferenciació entre el sexe –el qual s’assigna en néixer– i el gènere –el qual determina la persona quan s’autodefineix, pot ser divers i variable i no té relació amb la orientació sexual. Cal mirar doncs més enllà de la construcció social del binarisme de gènere (masculí/femení) i l’heteronormativitat.
És necessari portar aquest pla a la vida real i per això requerirà polítiques d’igualtat que poden donar-se en moltíssims camps: la difusió d’un llenguatge inclusiu, polítiques d’urbanisme –per exemple en la il·luminació dels carrers, que està comprovat que incideix en l’índex d’agressions sexuals–, el treball amb el jovent i infants a través de la coeducació, la presència de l’opinió de dones en qualsevol àmbit, la visibilització de les dones silenciades tant actuals com de la història creant així referents per les persones més joves, els serveis públic o habitatges socials perquè les dones puguin allunyar-se de la violència domèstica o laboral, etc. Però també en una contractació pública pensada des de l’equitat. Per exemple, a les festes de Sant Roc del 2019, dels concerts de n’Hereveta, Monti-Sion i el Concert d’Elles a Es Terrers, els dos primers s’endugueren un 94,6 % del pressupost que sumen entre els tres i hi van actuar més de 20 homes i només 1 dona.
Serà amb l’efectivitat d’un Pla d’Igualtat valent que es podrà treballar amb la conscienciació de totes les persones del poble per anar cap a una societat més inclusiva, igualitària i justa en la qual les dones no hagin de veure com són cossificades, interpel·lades a través d’un llenguatge misogin o com es normalitzen les actituds sexistes contra elles. Ens trobam en una societat amb una cultura de la violació que permet la normalització de la indiferència cap als drets de la dona pel que no serà fàcil capgirar les dinàmiques. En aquest cas, hi jugarà un paper fonamental l’educació tan d’infants, com de persones joves o adultes per tal de detectar les inèrcies que cal subvertir. Quants cops hem sentit frases com “es que els homes són així”, “el feminisme va contra l’home” o “no tots els homes som iguals”?. Serà cabdal aconseguir que tothom sigui conscient de l’intent de deslegitimització de la idea del feminisme d’igualtat de drets i oportunitats amb expressions tan absurdes i innecessàries com aquestes. Queda un llarg camí per recórrer però seguim avançant.
1 Totes aquestes dades són extretes dels llibres Feminisme de butxaca de Bel Olid (Angle Editorial, 2017) i La paraula més sexy és sí de Shaina Joy Machlus (L’Altra Editorial, 2019).