Comença la temporada turística i el debat torna estar servit: excés de turistes, aglomeracions, saturació de cotxes, platges plenes... A Mallorca hem arribat a límits alarmants que ens condueixen a una situació que implica un consum excessiu de recursos energètics i hidràulics. I el més greu de tot: l’augment de turistes no ens ha conduit a una millora dels sous ni a un repartiment més equitatiu de la riquesa. Per tant, és just plantejar-se: realment és aquest el model turístic (i econòmic) que ens convé?
Segurament no pensàvem que aquesta situació pogués afectar Porreres. I és cert que el turisme que arriba aquí no és exagerat, sinó més bé raonable i que ens ajuda a tenir una oferta econòmica diversificada: artesania, agricultura, comerç local, restauració i els negocis propis del turisme com agroturismes i lloguer turístic. Aquest turisme, a més de contribuir a generar llocs de feina, obri les portes als visitants que s’interessen per la nostra cultura i patrimoni. És important, però, poder preveure que aquesta situació se’ns escapi de les mans. De fet, la manca d’habitatge destinat al lloguer convencional és una prova que el lloguer turístic il·legal pot esdevenir un problema en un futur proper. És convenient establir límits raonables amb un màxim de nombre de places turístiques al municipi: la qüestió és no morir d’èxit.
Aquestes són les recomanacions que fan la majoria d’especialistes en economia i en medi ambient. Cal establir límits, cercar consensos entre tots els sectors implicats. I això és el que ha intentat (i en part, aconseguit) MÉS en la seva tasca tant al Govern com al Consell: Biel Barceló, essent conseller de turisme la legislatura passada, va aconseguir la regulació del lloguer turístic per posar-li uns límits i donar-li un camí legal, atès que era una realitat amb un suport social considerable i una activitat econòmica real a la qual s'havia de donar sortida, però tenint en compte que la funció principal dels habitatges és servir com a tals (és a dir, evitant que hi hagi un excés d'habitatges dedicats al negoci). S’ha lluitat, sense l’èxit esperat, en contra del “tot inclòs”, s’ha aconseguit posar un màxim de places turístiques per a cada illa i que els establiments turístics estiguin obligats per llei a consumir producte local (un percentatge insuficient, és cert).
No puc entendre com encara hi ha gent que parla de MÉS com si fos un partit antiturístic. No som antiturístics, senzillament volem poder debatre i aconseguir un model millor, més sostenible i que reparteixi la riquesa entre tothom per esdevenir un destí de qualitat i reconegut per ser respectuós amb el medi ambient. A Porreres, a Mallorca i al món!