Estam a les portes de l’inici del curs 2020-21 amb moltes incògnites i debats de tots els colors. Tot i les rodes de premsa mediàtiques diàries de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca i les declaracions d’alguns sectors de la comunitat educativa que reclamen ajornar l’inici escolar i més recursos, sembla que hi ha un acord en el fet que no es pot deixar de banda el dret a l’educació. Sabem que les persones, cultures i països que més avancen davant situacions de crisi com l’actual són, sense cap dubte, les que tenen millor formació i preparació.

Així mateix, el 2020 serà conegut per l’any en què el dret a la vida esdevingué un dret humà indiscutible, ha estat necessari que hi hagués una pandèmia mundial perquè aquest dret passi per damunt i per davant de qualsevol altre dret. Ni totes les morts provocades per conflictes, guerres o fam, ni els milers de persones mortes al Mediterrani, etc., havien aturat el món com ara. Aquest fet és, sens dubte, una bona notícia. Malgrat tot, el fet de fer de les illes el lloc turístic ideal, amb la percepció que tot havia passat i ens en podíem anar amb tranquil·litat de vacances, juntament amb la nostra idiosincràsia cultural, ha provocat un augment de persones infectades per la COVID-19 amb l’anomenada “segona onada de la pandèmia a les Illes Balears” que ha afectat els plans inicialment prevists de retorn a l’escola.

Com s’ha dit, no és un caprici que hi hagi un consens a escala mundial per defensar un altre dels drets universals, el dret a l’educació, sobretot dels infants i joves. Un país amb una infància desescolaritzada o amb una escolarització pobra com la que han patit alguns alumnes durant aquests darrers mesos té efectes individuals en les persones més vulnerables, però també té un gran impacte en la capacitat resilient o de supervivència de la societat i en el futur econòmic i cultural de la comunitat, que perd potencial per cada dia que s’hi deixa d’assistir. Per tot això ens fa impossible pensar en un escenari de no presencialitat com el viscut el curs passat.

L’escola ha de començar, si no hi ha canvis, amb un escenari de semipresencialitat, que ha de configurar suposades baixades de ràtio, la semipresencialitat a partir de segon d’ESO i on l’ensenyament tecnològic tendrà una màxima importància en els temps que venen. Serà un any on ens haurem d’adaptar als canvis que la situació de la pandèmia exigeixi, aquest és el moment que ens ha tocat viure, on les decisions sanitàries canvien i ens afecten constantment. És necessari tenir la ment oberta, flexible i positiva. La infància té dret a créixer en un ambient que possibiliti les seves oportunitats d’aprendre.

Esperam que puguem aprofitar l’oportunitat de canvi que ens ofereix aquesta situació per oferir un aprenentatge més competencial i menys basat en la memorització de continguts. Haver perdut alguns temes dels temaris no és res davant la pèrdua de competències, habilitats i coneixements que hem de recuperar i potenciar. Les i els docents són conscients que s’ha de treballar l’impacte emocional que aquest 2020 ha tengut damunt els nostres infants i adolescents, així com que hauran de treballar amb la participació de l’alumnat les normes sanitàries per evitar contagis. No oblidem que l’alumnat fa sis mesos que viu la pandèmia a casa, als carrers i per tot arreu, no seran normes sobrevingudes. La majoria de mestres estan preparats per fer front a aquest repte, n’estic convençuda.

Les escoles de Porreres, doncs, han d’obrir, en principi, amb l’escenari anomenat B, de semipresencialitat. En aquest escenari i en aquests moments, el suport i la implicació de tota la comunitat són imprescindibles, ara més que mai.

L’educació dels infants d’una comunitat és un dels valors més preuats. En aquest sentit vull destacar que els regidors de MÉS per Porreres varen demanar i aconseguir un augment de la quota que paga l’Ajuntament per cada alumne/a als pressuposts del 2020. MÉS per Porreres també va demanar que el Consell Escolar Municipal es convoqués urgentment; agraesc i valor positivament que finalment l’Ajuntament hagi cedit espais a les escoles i que s’hagi reunit el Consell Escolar Municipal, no oblidem que és l’òrgan més adequat on debatre les mesures per a totes les escoles des d’uns criteris unificats: organització dels centres, necessitats tecnològiques i de connexió dels més vulnerables, distribució de l’alumnat de forma equitativa, col·laboració del policia tutor i policies locals per les entrades i sortides, així com altres necessitats que tenen una solució des de l’Administració local.

Desitj un bon inici de curs i molts d’ànims a totes les persones, docents, no docents, alumnes i famílies de les escoles de Porreres. EI Sa Citra, CEIP Escola Nova, CC Verge de Monti-sion i IES Porreres, molts ànims i coratge per aquest curs inèdit 2020-21 que ens espera!