Les greus conseqüències de la lliure elecció de llengua a l'escola

En menys de mig any de govern del PP, tenim la segona mesura contra el català després que el personal sanitari ja no l’hagi d’acreditar per accedir a un lloc de feina. En aquesta ocasió el PP ha decidit tocar el que més estimam, els nostres infants, i provocar el primer conflicte greu entre el Govern i la comunitat educativa.
L’acord de legislatura entre el PP i l’extrema dreta de VOX es va materialitzar en l’acord parlamentari per aprovar el sostre de despesa , que inclou, per a l'any que ve, crear línies diferents segons la llengua de la primera infància escollida per les famílies, fins als vuit anys “als centres en què sigui possible”. D’altra banda, també es farà un pla pilot per a les etapes posteriors, al qual els centres es podran acollir de manera voluntària i si ho fan rebran més dotació econòmica i més recursos humans. La resta de centres continuaran amb el model vigent.
L’acord no compta amb el suport de la comunitat educativa, però tampoc de les institucions acadèmiques, ni dels experts o professionals docents, llevat de la patronal Escola Catòlica, que manifesta que disposaran de centres amb projectes lingüístics que compliran les exigències d’aquest pacte. La mesura tampoc no està argumentada amb criteris pedagògics o de normalització lingüística, sinó tot al contrari. Pendents dels termes en què s’executarà aquest pacte finalment hi ha moltes raons per estar-hi en contra:

La mesura segrega automàticament l’alumnat en diferents línies, i consegüentment aquesta separació pot afectar la convivència.
Es trasllada la responsabilitat i la pressió en els equips directius i els docents, la qual cosa podrà provocar una fractura social important si posam expectatives damunt les famílies que no vegin complertes.
De tots és sabut que els centres no disposen d’espais ni d’infraestructures per desdoblar les aules.
Es redueixen les hores de català i hem de recordar que és l’eina d’integració social, ens uneix com a comunitat i ens permet viure i gaudir plenament de la vida cultural de les Illes Balears.
Els recursos no es destinaran a millorar la inclusió educativa, sinó tot al contrari, a segregar l’alumnat.
L’autoritat dels professionals s’està posant en dubte, per aquesta i per altres mesures que s’estan gestant (com el pin parental).
Els docents han de garantir que els alumnes acabin amb el mateix nivell de coneixements de català i de castellà, i si ara ja no es pot garantir perquè el castellà té una presència majoritària en tots els altres àmbits de la societat (xarxes socials, productes audiovisuals...) com ho garantirem si el reduïm a l’escola, l’únic lloc en què encara té una presència mínima?
El fet que les famílies castellanoparlants siguin majoritàriament estrangeres o peninsulars amb nivells socioeconòmics per davall de les dels catalanoparlants, pot produir la segregació de nivells acadèmics entre els infants i perjudicar els primers.

Els professionals docents són responsables, i els de la pública, a més, són funcionaris amb un mandat de servei públic per damunt de dèries polítiques.
El PP, per tal de garantir els pressuposts del 2024, ha preferit pactar amb VOX, i comptar amb els seus set vots, abans d’explorar la majoria necessària amb altres formacions.
Sembla que els actes del Govern del PP no acompanyen el consens promès a la comunitat educativa aquesta legislatura. Les cartes estan damunt la taula a la vista de tothom i, malauradament, mostren unes polítiques semblants a les dels temps del Govern de Bauzá. Farem tot el que estigui a les nostres mans perquè no s’apliquin aquestes mesures, ni a Porreres ni enlloc. No ho permetrem!