Ens volen arraconar la Memòria?

Després de molts anys de silenci institucional, després de moltes dècades de marginació i de mentides i arraconaments aplicats a les famílies dels republicans desapareguts, un grup de persones valentes que se sentien properes a la ideologia política dels qui foren represaliats durant la Guerra Civil—la gent del PSM de Porreres— varen començar a fer passes decidides amb la intenció de rehabilitar la memòria dels porrerencs i de les famílies deshonrades per la dictadura militar de Franco. Aquest procés, en el qual hi han participat historiadors, investigadors, institucions, partit polítics, associacions diverses i particulars, ha estat llarg i complicat, però també exitós. Ara sembla que la situació ha canviat. Potser algunes persones i institucions vulguin arraconar la memòria?

La que es pot considerar la primera reunió oficial de Memòria Històrica a Porreres es va dur a terme a finals de l’any 2002. Hi prengueren part representants dels partits que en aquells moments sustentaven el govern municipal (UM i PSM/PSOE). No fou una trobada fàcil, hi hagué desavinences que, en alguns moments, semblaven insuperables. Però, tot i els inconvenients, es va arribar a un consens que va permetre l’inici del procés de nomenament de Climent Garau Juan com a Fill Il·lustre de Porreres en representació de tots els porrerencs assassinats durant la Guerra Civil i, al mateix temps, aprovar una moció de condemna al Franquisme i a l’alçament militar contra la II República.

Dia 6 de febrer de 2005 fou una festa per a la Democràcia: nomenaren el batle Marió amb la millor distinció que pot rebre un veïnat de Porreres. Aquell dematí l’edifici consistorial estava ple de gom a gom, fins i tot hi havia gent que no hi va poder accedir i restaren a la plaça. A l’acte, hi va assistir la família porrerenca i brasilera de Climent Garau Juan, a més de familiars de les víctimes. Tampoc no es varen voler perdre l’acte molts de veïnats de Porreres i de fora poble, polítics locals i d’altres municipis. Una gentada. Aquest esdeveniment cal considerar-lo com la fita més destacada del procés de recuperació de la memòria històrica de Porreres. Des d’aquell moment el camí ha estat decidit i compromès. Un recorregut on sempre s’ha intentat no deixar ningú a la vorera.

Durant els anys posteriors —i per tal de consolidar el procés— es varen organitzar nombrosos actes públics i de divulgació històrica, com el Cicle Recuperam la història i enriquim el nostre futur amb taules rodones, cine fòrum i sopar-festa republicana. Unes convocatòries realitzades per l’agrupació del PSM de Porreres. Els seguiren les exposicions fotogràfiques La República a Porreres un temps oblidat i Porreres (1936-1939), imatges d’una guerra. També fou importantíssim el treball de difusió fet per l’Agrupació Cultural de Porreres que obrí les portes del seu local social a l’organització de conferències, presentacions de publicacions referides a la Guerra Civil i al procés de recuperació de la Memòria Històrica; tampoc no podem deixar de banda la revista Llum d’Oli que publicà desenes de referències i articles sobre aquest tema i dedicà gairebé totes les pàgines d’un número al nomenament de Climent Garau coma Fill Il·lustre de Porreres. Era necessari que els veïnats de Porreres fessin memòria o coneguessin els terribles fets de la Guerra, que es parlàs d’un tema considerat tabú i que participessin als diferents actes que s’organitzaven.

Sempre des del consens i el compromís se seguiren fent passes fermes i destacadíssimes,  com ho var ser el trasllat del monument als caiguts als jardins del cementeri municipali l’acte institucional de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República, que organitza anualment l’Ajuntament de Porreres i la comissió de Memòria Històrica. Sense oblidar-nos de la millora dels voltants de l’oratori de la Creu, la creació del Racó de la Memòria, la incorporació del Mural 1936 i les plaques de ferro amb els noms de les víctimes de Porreres i de les de fora poble que possiblement foren assassinades en aquest indret, així com la placa explicativa que inclou el poema Els nostres morts, de Miquel López Crespí.

L’obertura de les fosses del cementeri municipal de Porreres els anys 2016 i 2021 va suposar la recuperació de les restes de més de 100 cossos de víctimes de la repressió i es va aconseguir així el punt més àlgid de la recuperació de la Memòria Històrica. Un fet que molts pensaven que no veurien mai. Però es va aconseguir gràcies al consens i al compromís de moltes persones, institucions i associacions memorialistes que sempre posaren els interessos comuns per damunt dels particulars. En aquest sentit, és necessari recordar que l’actual equip de govern municipal (PI-PP), després d’aprovar per unanimitat una moció presentada per MÉS per Porreres, es va comprometre a pressionarl’actual govern balear de Marga Prohens perquè iniciàs els tràmits de la senyalització de la zona de fosses de Porreres.

Consens, compromís, anhels, sentiments, participació són paraules que sempre han anat lligades al procés de recuperació dels anys de la II República i la Guerra Civilal nostre poble. A hores d’ara pens que aquesta situació ha canviat radicalment. Molt especialment des que el Govern Balear passà a mans del PP amb el suport de l’extrema dretade VOX. Com han anunciat, tenen una idea ben clara: la derogació de la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears. Una legislació que reconeix els drets de les víctimes de la repressió feixista, que parla de la repressió exercida durant la Guerra i la Dictadura franquista, que condemna la repressió exercida contra les dones, que parla del dret a conèixer la veritat, el deure de recordar i el dret a saber què va passar. El posicionament del Partit Popular i de VOX romp el consens aconseguit anteriorment i és un insult a les víctimes. No és una situació nova, atès que el Partit Popular mai no ha demostrat una sensibilitat i un posicionament clar amb aquest tema; és suficient recordar els governs d’Aznar, Rajoy i José Ramón Bauzà. En aquest sentit, s’ha de tenir present que encara que la representació municipal del PP votàs a Porreres a favor de la no derogació de la llei no hem escoltat cap manifestació d’algun membre de l’agrupació local del PP, ni de cap del seus regidors, ni de la futura batlessa de Porreres sobre la possibilitat que el seu partit a nivell balear voti a favor de la derogació de la llei de memòria històrica.

Desgraciadament, sembla que la derogació és un fet, per aquest motiu els actuals responsables del govern, intenten desviar l’atenció de les famílies de les víctimes afirmant que les exhumacions a les Balears seguiran. En aquest sentit hem de dir que les darreres exhumacions realitzades foren contractades durant l’anterior legislatura del Pacte de Progrés i, a hores d’ara, els treballs han acabat. De moment no hi ha cap iniciativa i tot fa pensar que poca cosa més faran. Recordau que els treballs d’investigació encarregats per l’anterior Direcció General de Memòria Democràtica també estan aturats a la Conselleria de presidència amb l’excusa que n’hi ha molts i no tenen temps. Ni exhumacions, ni investigació, ni reconeixements. Això és arraconar la memòria.

No us penseu que la situació a Porreres sigui molt millor. Darrerament sembla que els membres de l’equip de govern i el president de la Comissió de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Porreres comencin a desinteressar-se de la Memòria. El darrer episodi va succeir el passat dissabte, 26 d’octubre, quan es col·locàuna pedra de la memòria al CEIP Climent Serra i Servera en memòria del mestre d’obres Climent Serra Servera. Un acte (mal) organitzat per la Comissió de Memòria de l’Ajuntament: no es va convidar personalment al fill del mestre d’obres, Antoni Serra Blanch, ni tampoc es va fer una convidada als familiars de les víctimes porrerenques. Tampoc es va fer una convocatòria oficial de l’Ajuntament de Porreres, ni un cartell anunciador de l’acte, ni una sola informació a les xarxes, més enllà del que va sortir publicat al programa de la Fira. Un acte —que com els que s’organitzaven antany— hauria de ser exemplar, on es convidàs a tot el poble, per conèixer qui era Climent Serra. No es va fer res. Una autèntica vergonya.

Però no passeu pena, MÉS per Porreres seguirà fent feina perquè no s’arraconi la Memòria. A més, estic segur que l’Agrupació Cultural continuarà obrint les seves portes a la Memòria, continuarà convidant la gent del poble a caminar cap al cementeri per a recordar les víctimes; també l'associació Veus Feministes guardarà i potser ampliarà el seu arxiu de testimonis i, sobretot, els farà públics en actes que remouen la consciència, que fan que la gent recuperi la memòria i la dignifiqui omplint de cap a cap el lloc on es du a terme l’acte. Aquesta ha de ser l'actitud, aquesta ha de ser l’empenta. No es tracta d’omplir el currículum amb actes sense sentiment, organitzats de qualsevol manera, les coses no van així.