"EL CENTRE DE DIA SERÀ SUFICIENT PER ATENDRE LES NECESSITATS DE LES PERSONES DEPENDENTS DE PORRERES"

Diumenge dia 19 de desembre, a la biblioteca municipal, l'agrupació de MÉS per Porreres vàrem organitzar una taula rodona sobre el centre de dia i els reptes dels serveis socials del nostre poble. Hi varen participar Julia Viedma (treballadora social de l'Ajuntament de Porreres), Gori Molina (director general de dependència del Govern) i Magdalena Barceló (infermera de l'Hospital Joan March). Moderà la taula Marta Escoda Trobat, com a membre de MÉS per Porreres. Per donar els molts d'anys, acabàrem amb una xocolatada deliciosa!

No varen bastar les cadires per acollir la gent que va venir a seguir la taula rodona organitzada pels membres de MÉS per Porreres. La gent tenia interès per saber més coses del futur centre de dia, i també per saber altres qüestions relacionades amb els serveis socials. La nostra idea és seguir organitzant aquest tipus d’esdeveniments que ens ajudin a analitzar, reflexionar i construir coneixement sobre aspectes rellevants per les polítiques locals i municipalistes que volem desenvolupar actualment des de l’oposició, i a partir de 2023, des del govern de l’Ajuntament. En aquest escrit vos feim cinc cèntims dels temes tractats.

Sobre la situació actual de la dependència a Porreres i les Illes Balears. Tant na Juli com en Gori ens varen parlar del perfil de les persones que necessiten ser ateses com a dependents, i dels serveis que existeixen per ajudar-les a viure de la forma més autònoma possible, com el servei d’ajuda a domicili, el servei de menjador a domicili, etc., amb grans professionals que els fan més fàcil la vida a les persones dependents i a les seves famílies. El concepte d’autonomia és molt important en la filosofia de feina dels serveis socials de dependència, juntament amb el concepte de la qualitat de vida, com va dir na Magdalena. L’objectiu ha de ser cuidar i ajudar la persona perquè aquesta pugui valer-se al màxim per ella mateixa, de forma professional, i intentant mantenir al màxim la qualitat de vida de les persones dependents. Aquestes persones no tenen perquè sempre ser majors de 65 anys, tot i que en la seva majoria, ho són.

Durant les darreres dècades, l’esperança de vida ha crescut molt, «i això és un èxit que com a societat hem de celebrar» va dir Gori Molina. Però va afegir que «això crea uns problemes i unes necessitats que com a servei públic hem de cobrir per facilitar la vida a les persones». I és que, quanta més població envellida, més població amb necessitats de cuidats i de cures, i per tant més recursos s’hi han de posar des de l’administració pública, i sempre depenent de la necessitat de cada persona. Aquesta situació és tot un repte perquè de cada vegada es necessita fer més valoracions de dependència per atorgar el grau pertinent, a través del qual es pot establir quin tipus de servei necessita la persona demandant.

Sobre el centre de dia. Els tres participants a la mesa varen estar d’acord en la gran necessitat d’un centre de dia al nostre poble. Es va comentar que en certa manera, aquest servei arribava tard (s’ha de recordar que al segon pacte de progrés ja s’havia signat un conveni per fer-lo a Sant Felip, però no va prosperar), però també es va dir que finalment ara hi ha hagut la voluntat per les tres parts (propietari de l’edifici, que és el Bisbat, el Govern, que posa el 50% dels doblers i la redacció del projecte, i l’Ajuntament, que posa el 25% dels doblers), i que la conselleria ha complit amb la reivindicació per part del municipi, com sempre ha fet Fina Santiago quan hi ha hagut una demanda clara.

Un dels debats més interessants que es varen produir va ser sobre el model de gestió del centre de dia. Des del públic es va demanar quina institució posaria els professionals, i si es prioritzaria els usuaris del municipi. Pel que fa a la primera qüestió, es va dir que qui rebrà les claus del centre de dia en estar acabat serà l’Ajuntament, que tendrà diverses opcions: entregar-ho per una gestió privada (amb concurs públic), concertar-ho amb una entitat del tercer sector (sense ànim de lucre) o posar-hi personal propi. Pel que fa a la segona qüestió, la resposta va ser que els usuaris seran, en la seva gran majoria, de Porreres, i que amb les 30 places que hi haurà serà suficient per la dimensió del poble. Això sí, totes les places seran per persones amb un grau de dependència reconegut.

Es remarcà, en aquest punt, la importància del concepte de «proximitat» en el tracte i en el servei cap a la persona dependent. Tots els contertulians varen assenyalar la rellevància que les persones usuàries tenguin a prop el servei que necessiten, al seu poble, i si pot ser a ca seva. El centre de dia no pot substituir alguns serveis que s’hauran de seguir donant al domicili de l’usuari, segurament serà un complement, tot i que al centre podrà rebre atenció de diversos professionals (fisioteràpia, psicologia, tècnics sociosanitaris, tècnics en cures, infermeria, treball social...) en un espai de convivència amb altres persones. El transport cap al centre de dia és molt important, com va recordar Julia Viedma.

Sobre la necessitat d’una residència pública, i reptes de futur. Finalment, es parlà de si Porreres necessita o no una residència pública, més enllà de la privada que existeix al carrer Pou Florit (cas Notari). Entre els tertulians no hi hagué una resposta clara: varen dir que era necessari mirar les necessitats reals, fer un càlcul per habitant, i mirar si amb les residències que hi ha als pobles del voltant, és necessari. Es va recordar, en aquest sentit, que malgrat en la resta de serveis socials és molt important la proximitat al domicili de la persona usuària, en el tema residencial no és tan primordial. Tot i això, també es va dir que per les condicions socials de Porreres, essent el 14^è municipi amb més envelliment de Balears (d’un total de 53), és probable que sigui necessària una instal·lació com aquesta.

També varen sorgir idees, preguntes i respostes sobre temes com la recerca de noves fórmules d’habitatge tutelat per persones majors (i de totes les edats), la necessitat de millora en la coordinació entre diferents institucions (ajuntament, consell, govern), la importància del contacte intergeneracional dins el centre de dia i que des del centre s’interactuï amb les associacions del poble i amb la gent en general per integrar-lo dins la xarxa social, i la importància d’apostar políticament per l’atenció domiciliària, perquè la gent vol ser atesa a casa seva, i això és una forma clara de millorar l’atenció de les persones grans de Porreres i de per tot. Un altre tema que va sortir del públic fou la necessitat d’adaptació del municipi per a les persones amb dificultats de mobilitat i discapacitades, ja que no es pensa suficientment amb que tenen els mateixos drets que les altres per poder anar pel carrer i accedir als edificis públics, per exemple.

També es va dir que s’ha de pensar en la gran quantitat de persones cuidadores –moltes vegades immigrants– pagades per les famílies, sovint sense que puguin cotitzar, que ajuden a descongestionar el sistema dels serveis socials: a això se li ha de posar remei i assegurar que aquestes persones puguin cobrar dignament, cotitzant, i que tenguin la formació adequada, i l’administració  ha de donar solució a això.

En definitiva, des de MÉS per Porreres creim que va ser una taula rodona molt productiva, i que va aportar idees interessants pel debat sobre la qüestió dels serveis socials, una part importantíssima dels serveis públics que a causa de l’envelliment de la població anirà agafant de cada cop més rellevància, i nosaltres volem estar preparats per poder gestionar-ho de la millor forma possible! Per acabar, vàrem fer una xocolatada gràcies a na Catalina Trobat, per donar els molts d’anys i acabar l’any amb un dolçor! Seguirem fent taules rodones sobre temes d’interès en els propers mesos, vos anirem informant!

BON NADAL I BON ANY NOU 2022!